SOSPITA, [SUSPITA] s.

Temença vaga; conjectura; idea desaventatjosa acompanyada de dubte.

"... volguem saber de la ciutat llur enteniment clar sobre l retiment de la ciutat, car haviem alguna sospita, com nos digueren que per la ciutat estava la gent armada..."
Rei Pere del Punyalet Crònica (Rei Pere del Punyalet) (ed. Coroleu, 1885) cap. III, 13

"... be m plauria que fos ver, almenys cessarien les sospites."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. II, 143

"La suspita e ira d elles son inconportables."
Metge, Bernat Lo Somni lib. III

"El senyal can se camia en color, que no li esdeve gran dampnatge ni cosa de gran sospita."
Joan Jacme Alcoatí f. xxij v, b

"... la Verge Maria li torna los cabells, e mes la al costat del marit, e ell se desperta; e ell torbat, la muller li diu que somiat ho havia, dient li que no hagues tal sospita."
Ferrer, Vicent Quaresma 223, XXI